El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
La forma intermig, intermitja no existeix en català. Per fer referència a una cosa que està entre dos termes, en català cal fer servir l'adjectiu intermedi, intermèdia. Per exemple:
S'ha de saber trobar un punt intermedi entre l'elogi forçat i la crítica destructiva.
El nivell d'aquest curs és [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]